GOIGS DEL ROSER I LA RIFA D’OUS

Molts son els exemples que el nostre País pot oferir quant es tracta de considerar festes i tradicions. Cada contrada es rica en varietat d’expressions arrelades al tarannà del poble i perviscudes des de temps immemorial. Grans estudiosos han recollit manifestacions de tot tipus, conservant uns testimonis valuosos que en certs casos son ja l’únic record de costums populars que no tornaran a reviure. Avui parlarem d’un parell de manifestacions d’aquesta cultura que, sortosament, no han perdut vivència.

festa-13_thumb

A Tavertet es canten els Goigs del Roser des de fa molt temps.  Desconeixem el seu inici en aquest poble, però,  si considerem el fenomen del goigs en general, veurem que el del Roser  està documentat en el tombar del  s: XV al XVI. De fet van ser molts els pobles que incorporaren aquesta advocació a la Mare de Deu del Roser,  com es fa evident  comprovant la permanència en diversos indrets com Palau de Plegamans i sobre tot a Osona on es canten a sant Julià de Vilatorta i Tavertet i queden testimonis a Vinyoles de Portavella i Prats de Lluçanès.
No tenim noticies de com era la organització de les cantades en el Tavertet de temps històric, si que ens ha arribat el testimoni dels últims confrares actius a les primeries de la dècada dels anys setanta del s. XX. Les seves referències diuen que era un conjunt d’homes, no molt nombrós, que alguna vegada portava el complement d’un o varis músics. Feien un recorregut, que començava el dissabte de Pasqua, iniciant per les masies “de pagès” (tal com deien ells) seguint un itinerari a peu, amb la seguretat del costum establert per cada lloc on hi havia un descans  recompensat. Aquí “la beguda”, més enllà el berenar, després un refresc, sopar i dormir ja es coneixia el lloc. Així fins retornar al poble el diumenge on es feia un pelegrinatge casa per casa reclamant si volien cant i demanant la voluntat.
Des de mitjans de la dècada dels setanta les coses van començar a variar. Un any coincidiren afers inajornables que obligaren a molts  dels cantaires a deixar els goigs, restant sols un parell per fer cor. El capellà, mossèn Felip, demanà col·laboració fora de la confraria perquè un acte tant tradicional no es deixés de celebrar. El resultat fou que a la colla s’incorporaren homes forans, nens i, sorprenentment, una dona. S’havien trencat els esquemes ancestrals però la tradició es va mantenir i encara dura. Actualment canten un estol d’homes, dones, nens i nenes acompanyats de flautes i si s’escau guitarres o violins, que donen un sentit, potser no tan purista, segons l’antic costum, però molt popular, harmoniós i festiu.

festa-14_thumb-300x195

El cant dels goigs recaptava ofrenes que, a banda de diners, moltes vegades eren ous. D’aquí arrenca la segona tradició de Tavertet: la rifa d’ous. Actualment no s’assorteix dels recollits a pagès, sinó que els compra la Parròquia per organitzar la celebració.
El diumenge de Pasqua es munten a la plaça major les taules per  aquest joc tant peculiar. Es fan servir unes velles  “virolles” consistents en una base de fusta  d’uns 30 x30 cm., amb una sageta que pot giravoltar sobre un cercle de sectors numerats. Aquestes virolles son de reconeguda  antiguitat: una d’elles es remunta al S. XVI, l’altra te les característiques de mitjan S. XIX. Es varen fer unes reproduccions modernes  que en certs casos substitueixen els originals i en altres augmenten la possibilitat de joc muntant quatre taules de partida. Podeu comprovar, que la rifa d’ous, amb un inici tant antic, representa una testimoni dels costums propis d’altres èpoques de Tavertet

festa-15_thumbfesta-16_thumb

Es participa repartint unes fitxes que compren els jugadors en cada partida. Una fitxa es una possibilitat, “una tirada”, per fer  giravoltar la sageta que hi ha sobre el tauler. Guanya qui “fa” dama o qui treu el número més alt. El premi es una dotzena d’ous.
Si dos o més jugadors coincideixen en el mateix premi, la dotzena es reparteix equitativament.
L’expectació que provoca la rifa no disminueix el interès que acompanya el cant dels goigs. El conjunt de les dues manifestacions val com a referent i permanència d’una part de la cultura popular del nostre poble.


IMATGES DEL CANT DELS GOIGS DEL ROSER I LA RIFA D’OUS PER LA PASQUA DE L’ANY 2013

Anuncis