EL COS SANT DE CASSERRES

Sant Pere de Casserres és un del monestirs més emblemàtics de Catalunya. La seva importància rau tant en el valor arqueològic, històric i religiós com a la situació en un paratge i entorn veritablement singular.

Recentment (1998) ha estat recuperat, restaurat i posat a l’abast de qui vulgui gaudir de l’aspecte genuí d’un antic cenobi, presentant les dependències condicionades com ho eren en la seva època monacal.

L’església, edificació privilegiada del conjunt, és un interessant exemple del primer romànic català del s.XI. Auster, impressionant i d’una bellesa que impacta l’ànim, Sant Pere de Casserres val molt be una visita que serà aprofitada per molts conceptes.

Anem, però, per un camí diferent de l’històric o artístic. Endinsem-nos en el sentit pregon de la llegenda, perquè Sant Pere de Casserres, com molts llocs destacats, te la seva llegenda. La tradició l’ha fet perviure fins els nostres dies i ara us la explicarem.

Fa molts i molts anys una dama de la nissaga dels Cardona, la vescomtessa Ermetrudis, va infantar un nen. El fet, que hom situa segons diuen en el castell de Rupit, va gaudir d’una importància destacable, perquè el nadó parlà al cap de tres dies del naixement.

Un cas tan prodigiós va prendre encara més volada si es considera allò que l’infanto digué: Assegurà que moriria abans d’un mes i reclamà que el seu cos fos dipositat en una urna i aquesta carregada dalt d’una mula. Indicà que devien deixar lliure l’animal perquè caminés en la direcció que li conduís el seu instint, no destorbant-lo per cap motiu. En el lloc on es deturés, allí devien construir la seva sepultura.

Les cròniques llegendàries afirmen que, efectivament, el nen morí i els pares varen seguir fil per randa les seves instruccions. Carregada la mula amb l’urna funerària, un seguici va observar a distància el seu itinerari. Camina que caminaràs traspassà per cims i carenes, valls i roquissars fins que es deturà en el punt més alt d’una cinglera impressionant, vorejada per una recolzada del riu Ter. Totes les versions d’aquesta contalla estan d’acord en el lloc on es deturà l’animal; on no hi ha unanimitat és en la forma de detenció: algú diu que es va parar i quedà dempeus, altres asseguren que caigué extenuada i molts indiquen que morí fulminada de sobte.

La Vescomtessa Ermetrudis es mostrà molt generosa en complir la promesa. No tant sols feu del lloc la sepultura infantil, sinó que manà erigir un monestir sota l’advocació de Sant Pere. L’urna amb les restes quedaren a l’església custodiades per els monjos.

Passaren els anys i el cos es mantenia incorrupte, més encara, comença a tenir propietats miraculoses. La pietat del poble l’anomenà EL COS SANT i confià en ell per diversos motius petitoris. Si hi havia sequera, el Cos Sant eixia en solemne processó, descendia del monestir, i era submergit a les escasses aigües del Ter per demanar-li pluja. Pedregades, tempestes, malures i tragèdies domèstiques tenien en la veneració del Cos Sant un puntal de referència obligada. Els seus efectes sembla ser que eren definitius.

casserres2_thumb1

La documentació escrita sobre aquest Cos miraculós no és tant antiga com els fets relatats. Les primeres referències son del segon terç del S.XVI i no s’han trobat encara papers o pergamins de data anterior.

En canvi l’existència de la relíquia si que ha estat palpable, ja que s’ha mantingut present gairebé fins els nostres dies. Malgrat que els monjos en marxaren a finals del S.XVIII i les edificacions han restat abandonades fins a la restauració actual, el cos es podia contemplar i venerar en un lloc de l’església. Sobtadament desaparegué.

No sabem si aquesta absència és un misteri, com diuen alguns que havien contemplat la relíquia. Hi ha, però, el “secret” conegut per persones ben assabentades, que tenen noticia del COS SANT, que va ser robat i fou retornat sota secret de confessió. Asseguren que ara està custodiat per la família que, de generacions, era propietària de San Pere de Casserres.

La tradició popular i la força de la llegenda han omplert una de tantes pàgines del temps que passa.

Anuncis