LA RIERA DE LES GORGUES

La riera de les Gorges segueix el seu curs entre el poble de l’Esquirol i l’ indret de l’església de San Bartomeu Sesgorgues; una antiga parròquia amb demarcació que regia terres de l’Esquirol i de Tavertet. El pas de les seves aigües es troba entaforat entre roques i revolts, desnivells i salts, que de tant en tant formen tolls i gorgs, algun d’ells de fondària prou notable.

riera-gorgues_thumbL’observació popular, que sempre te a punt la imaginació per cercar històries, no podia passar per alt un paratge tant significat, a voltes rodejat de foscors i amb espais apropiats per un punt de misteri. No és pas estrany, doncs, que s’hagi contat més d’una facècia relacionada amb aquest indret.
Com gairebé sempre, es va produir fa molts anys el fet que ara relatarem; de quant temps era temps, perquè ja ningú coneix els protagonistes, però ben cert, diuen, que va succeir.

Sembla ser que els dos amos de cases properes al rierol – Les Ententes i El Campàs – un bon dia van determinar trobar-se per esbrinar la fondària del gorg que, assegura la gent assabentada, és el més pregon de tots els que fa la riera. Ben proveïts de cordes i una rella – segons notifiquen alguns cronistes – o carregats amb regnes, tirants i una grossa pedra – si fem cas d’altres narradors –s’encaminaren a l’ indret que volien investigar.

Lligat que fou el pes (rella o pedra) a l’extrem de la corda (o a la tirallonga de regnes i tirants) començaren a sondejar, enfonsant més i més l’improvisat instrument de mesura, per intentar escandallar la profunditat del gorg. Exhaurit tot el material de que disposaven, encara no arribaren a tocar fons.

DSC00007_thumbSorpresos d’una tal profunditat, pensaren que valia la pena anar a cercar més soga per no deixar sense acabar la feina començada.
Quant es disposaven a prendre el camí  cap a la masia més propera, una veu estranya, cavernosa i lúgubre, sorgida de les pregoneses del gorg, exclamà:

Tira, Ententes
Tira, Campàs
que amb altres tantes
no hi arribaràs

Podeu comptar l’ensurt que tingueren els dos pagesos  al sentir tan paorosa recriminació sonora. Esglaiats deixaren anar la corda i cuitaren a fugir, esperitats,  sense parar, fins que pogueren refugiar-se a casa seva.
L’endemà, refets de l’esglai i ben acompanyats d’alguns agosarats del poble, tornaren a l’ indret de la misteriosa revelació. De veus o remors  no en van sentir ni molt ni poc, però la sorpresa fou majúscula quant veieren fora de l’aigua, ben plegades, seques i ordenades, totes les cordes al costat de la rella (o les regnes, tirants i pedra, tant se val  quins eren els estris) que havien fet servir per la seva escomesa.
Encara avui hi ha qui recorda  la veu d’algun avi que parlava d’aquest esdeveniment tant paorós.
Els narradors més experts no han trobat, però, ningú  més que s’hagi atrevit a sondejar de nou un gorg tan especial.

Anuncis