L’AGULLOLA DE SANT JOAN DE FÀBREGUES

Cada terra, cada país té les seves grans o petites històries, les seves llegendes i RUPIT no podia ser menys.

L’Agullola és una penya descomunal, talaia insuperable, penjada en la cinglera que en més de quaranta quilòmetres va de Coll de Condreu, passant per Tavertet, fins més enllà de St. Pere de Casserres.

Aquest gran penyal  anomenat Agullola, o petita agulla comparada amb el Caball Bernat, jo l’he batejat amb el nom de “Mugró de Catalunya”.

Fins fa pocs anys (1976) sols els excursionistes i aimants de la natura podien tenir el goig de visitar-la, ja que no hi portava cap carretera ni pista forestal. Sols hi arribaven camins de ferradura. L’any 1979 una pista forestal que va de Rupit fins a Sau passant per l’església romànica de St. Joan de Fàbreges escurçà el camí a peu uns trenta minuts.

Doncs bé, la llegenda que ha arribat fins a nosaltres explica que:

Hi havia per aquestes contrades un gegant terrible i cruel. No parava d’espantar tota la gent, bona, senzilla i treballadora que habitava per aquests verals. Se’ls emportava les ovelles, els remats i fins i tot havia tropellat algun pastor. La gent tota esperuguida vivia sempre amb la por, amb l’ai al cor.
Un día es reuní tota la gent i parlà de com ho farien per defensar-se d’aquest gegant. Veient que tots els medis humans eren fallibles, invocaren l’ajuda divina. Déu escoltà la seva pregària i els envià com a protector l’Arcangel St. Miquel.
Un jorn St. Miquel i el gegant que no era altre que Llucifer, tingueren un terrible combat, aquest en veure’s ja vençut i derrotat, abans de tornar-se’n a l’eternal abim, posà un peu al Far i l’altre al pla Boixer, agafà l’espasa i la clava amb tanta fúria sobre la cinglera de l’Agullola que aquesta es migpartí i quedà formada aquesta penya gegant que té el nom de l’Agullola de Rupit.

Recorda encara, aquest fets, el Castell de l’Embastida que fou l’escenari on tingué lloc aquesta aferrissada lluita.

Abraonats en cruel guerra, caigueren cinglera avall. Avui encara es poden veure en les penyes de roca viva del grau de Sallent les petjades de St. Miquel i les ungles del dimoni que feren en rebotre en el zig-zag del camí que baixa el grau. No gaire avall del Salt de Sallent hi ha el Gorg de la Trapa i per aquest forat es per on el dimoni, vençut i esporuguit, s’esmunyi cap a l’infern.


Aquesta llegenda està treta del bloc de Miquel Banús i Blanch “cronista” oficial de Rupit i un amant de l’escriptura, la pintura i la història del Collsacabra.


En aquesta llegenda hem respectat la grafia i la parla característica del Collsacabra.

Anuncis